afenir

Retour 

1. v. tr. indir.

a. de [+ inf.] 'achever de'

LCBonisF 2:515,23: … per ᴠ reals neos que·m bailec En Johan Asalhit, quant afinie de paguar En Pons d'Ausac la derieira pagua

2. v. intr.

'dépérir [en parlant de personnes]'

GavG 3,37: Estar ses joy a deshonor, / Ja Dombredieus viure no·m lays! / Quec jorn afenisc et abays, / Qu'ira no·m pot del cor yssir